 |
 |
 |
Encara és possible al Parc Ecohistòric del Pont del Diable embriagar-se amb les olors penetrants de les plantes aromàtiques i la resina dels pins, escoltar una munió de cants d’ocells forestals, sorprendre’s pel salt vertiginós d’un esquirol d’arbre a arbre o el vol acrobàtic d’un roquerol entre les arcades de l’aqüeducte, submergir-se en el sorollam atronador de les cigales a l’estiu, gaudir del sol filtrat a contrallum a través de la fulla d’un margalló, admirar la diversitat de formes i colors de les papallones, trepitjar molsa, olorar vida.
El Parc Ecohistòric del Pont del Diable és una mostra senzilla, però plena i preciosa, de la biodiversitat mediterrània. Tot el conjunt d’éssers vius de les brolles, les màquies, les pinedes i els alzinars, no massa diferents dels que els romans es trobaren fa ja 2000 anys.
